Alimentació / Extra

[Especial] Sense ficció: Sobreviure a la nevera

MARTA GUILLÉN.-Dels 4.300 milions de tones d’aliments produïdes annualment al món, en llencem 1.300. Les xifres parlen per si soles, el malbaratament d’aliments és un problema existent que afecta a tots els processos de la cadena alimentícia, des de l’agricultura al consum final a les llars. Sobre aquest fet ha volgut conscienciar el programa de TV3 sense ficció, sota el títol “sobreviure a la nevera”.

Aquest documental no ha deixat indiferent als espectadors. Sota el hashtag #MalbaratarMenjarTV3, que ha sigut trènding tòpic a Catalunya, els telespectadors mostraven la seva indignació davant de les xifres i les imatges que aquest documental ha desvetllat.

A cada català li corresponen 35 kg de residus alimentaris a l’any, però si a aquest malbaratament a la llar li sumem el rebuig anterior ja des del propi camp i a les grans superfícies, aquesta xifra augmenta fins als 100kg a l’any per habitant.

El malbaratament d’aliments té el seu inici en l’agricultura convencional, on els pagesos són obligats a descartar menjar per no complir unes certes mides, o per no tenir el millor aspecte. Això és degut a que aquests pagesos depenen d’un mercat que els obliga a mantenir uns estàndars i que decideixen què es pot vendre i que no. Per altra banda es troba l’agricultura ecològica, que intenta lluitar contra aquest mercat, tot i que només representa el 2% de la producció total de fruita i verdura al nostre país.

El documental explica molt bé aquesta qüestió amb dos exemples. El primer fa referencia a Kènia, on els habitants locals són obligats a produïr aliments per al món occidental, i el menjar sobrant no s’aprofita ja que són aliments que no formen part de la cultura local, i per tant acaben malbaratant-se. El següent exemple fa referència als tomàquets, que tot i que al nostre país es produeixen en grans quantitats, les grans superfícies els importen d’Holanda, on els compren a un preu molt inferior. Per més informació feu click aquí. Però el malbaratament no només afecta l’agricultura, sinó també a la pesca: s’ha arribat a rebutjar més del 50% de la captura en alguns casos.

El malbaratament també es pot trobar en altres nivells de la cadena alimentària. En els restaurants, també hi ha un gran rebuig d’aliments a causa d’imprevistos. Per millorar la situació, molts dónen el seu excedent a bancs d’aliments. Uns altres causants d’aquest problema són els supermercats, que fixen dates de caducitat i després llencen els seus exedents en contenidors. Els representats d’associacions contra el malbaratament demanen més transparència a les grans superfícies sobre el menjar que llencen, i creuen que el govern els hauria d’obligar.

Per últim, a les llars també es dóna malbaratament de menjar, ja que segons el documental comprem per sobre de les nostres necessitats. Així doncs, el documental deixa veure que aquest és un problema del qual tots som culpables. Arrel d’aquest problema, han sorgit diversos organismes per lliutar contra el malbaratament: una d’elles es la Plataforma aprofitem els aliments, que organitza un dinar a Barcelona només amb menjar rebutjat.

Si voleu veure el documental el trobareu aquí: Sobreviure a la nevera

Imatges: http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s